indexCAT: Àrea Tecnològica i Docent

Benvingudes i Benvinguts

2011-11-17T11:10:00.002+01:00

Avís sobre la Propietat Intel·lectual:
Aquí trobareu classificades resolucions de l'Àrea Tecnològica d'indexCAT.

Tots els continguts que apareixen són propietat intel·lectual d'indexCAT o de llurs respectius propietaris en cas d'especificacions de tercers.
Hom permet, però, la difusió d'aquests continguts sempre que sigui amb finalitats educatives i formatives; mai comercials.

El Català, llengua de futur empresarial

2011-11-17T11:09:00.002+01:00

Projecte iesMed

2011-10-28T11:57:00.001+02:00

Elements:

Servidor CPU
Sistema operatiu de servidor i la seva configuració-gestió
Sistemes de còpia de seguretat (programari i maquinari) locals i externes
Programació de l'encaminador d'ADSL
Implantació d'aplicatius de servidor:
Realització d'espai web: Annex 1
Desenvolupament d'ERP:

Interfície selectiva trilingüe en web i ERP:

Annex 1:

Esquema de la web

Arbre principal.
1. El projecte empresarial

Laprimera societat cooperativa europea domiciliada a Catalunya. Quèentenem quan parlem d’una empresa social?Posicionament ifilosofiaUn àmbit de treball: la Mediterrània Duesmissions principals

Qui som?
El nostre model societari
Els diferents membres de la cooperativa
Socis de treball
Entitats partícips
Usuaris
Socis col·laboradors
Govern i model econòmic

Serveis
Àmbits estratègics d’actuació (incloure-hi mercats prioritaris)
Les nostres àrees de negoci i els nostres serveis

Contacte

On trobar-nos al mapa idades de contacte de les diferents persones. Remarcant que ja estemestesos per la Mediterrània.

Accés restringit

Accésa través de la web (arreu on hi hagi un Navegador compatible iconnexió a Internet) a la totalitat de continguts i ERP, en funcióde permisos restrictius.

Espais complementaris (dinàmics)

Notícies/Blog
Pròpies - D’altres que ens interessi destacar.
Subscripcions i publicacions a xarxes socials.
Xarxes socials: Facebook i Twitter
Creació i inserció dels enllaços al web

Annex 2:

Elements previstosper a l'ERP

Pendent d'una definició més exhaustiva-.

- Gestió de Clients (fitxa complerta de dades de contacte i informació)

- Agenda compartida i privada; programació de visites

- Gestió de projectes i informació compartida

- Espai propi de comunicació i compartició de documentació

- Fitxes de gestió informativa de:

Col·laboradors
Usuaris
Fundadors/Treballadors
Partícips

-Control de contactes i condicions dels proveïdor

-Integració resolutiva i estètica de web i ERP

-Suport tècnic i estratègic a les polítiques d'IT de l'empresa

Gestió d'accés a la Conferència Nacional per l'Estat propi

2011-05-05T15:27:00.000+02:00

En un procés d'aquesta mena, és fonamental condicionar totes les actuacions informàtiques a l'àmbit de la seguretat, i és en aquest sentit que l'estructuració del projecte es desenvolupa en tot moment a les envistes de cercar en cada cas els elements de seguretat adients per afiançar l'acompliment d'objectius.

1 - Domini versus hostatjament d'espai web
Necessitat:
Els gestors de dominis i proveïdors d'espai web hostatgen els continguts en Datacenters que disposen de mesures de seguretat sovint desconegudes per al client, i lluny de la protecció que un gran atac pot produir.
Prevenció:
La incardinació de la publicació d'espais web en servidors que donen un servei mundial i tenen les mesures més avançades de seguretat, és garantia per evitar caigudes d'aquesta mena. La manca de lligams polítics entre els propietaris del servidor emprat i els Estats que poden sentir-se amenaçats pel contingut de l'espai web -per molt democràtics i lícits que siguin-, és també un element de seguretat determinant.

Així doncs, si es tracta d'un proveïdor com Google que ha estat capaç de plantar cara tant a atacs informàtics d'arreu com a pressions polítiques (recordem el cas de la Xina), és prou garantia de seguretat desviar els continguts web del domini del client (en aquest cas assemblea.cat) a un domini de Google (blogspot.com).

2 - Procés d'inscripció
Necessitat:
Recol·lecció d'inscripcions via web, que no permeti de cap de les maneres comprometre la base de dades.
Prevenció:
La recolecció de dades a través d'un formulari web que enviés la informació a un servei de correu, potser pot semblar massa bàsic però ens permet tenir un 'sincronia asimètrica' entre dues bases de dades, a saber, la que es troba a Internet i la que es troba a Intranet. La base de dades (BBDD) d'Internet ha de rebre i buidar mitjançant un element pont off/on-line, tota la informació rebuda envers la BBDD d'Intranet, de tal manera que la interna no es trobi mai exposada a l'accés públic.

3 - Edició d'entrades
Necessitat:
L'edició d'entrades per document PDF comporta sempre la possibilitat de falsificació per part d'usuaris, gràcies a les cada cop més accessibles tecnologies de manipulació de la informació digital. Per tant, calia donar un element de discerniment informàtic a la validesa de la documentació que generava la inscripció i era rebuda en forma de 'Carta de Pagament - Entrada'.
Prevenció:
Si bé el sistema de catalogació d'entrades per 'Localitzador' no és nou i és el que s'emprà en l'edició de les entrades tal i com les empreses de transport fan servir habitualment, era necessari produir una variant que donés la possibilitat de verificació de codis. En aquest sentit, els localitzadors apareixien legibles mentre que el codi de barres que serviria per fer una lectura ràpida a l'hora de l'accés a l'acte no expressava els mateixos valors: el programari comptava amb un logaritme que relacionés dos localitzadors diferents, el llegible amb el del codi de barres, a partir de la recol·locació d'alguns dels vuit valors alfanumèrics que aparexien.

4 - Control d'accés
Necessitat:
La necessitat de disposar de la BBDD amb totes les inscripcions i l'estat de cadascuna d'elles, en una xarxa semipública com podia ser la unificació dels equips informàtics dels voluntaris, podia comprometre tant l'arquitectura de la xarxa de comunicació com la fuita de dades.
Prevenció:
La composició passava necessàriament per dos elements: protecció i engany.
La protecció va ser instal·lada en el propi accés a la BBDD del tal manera que l'ordinador servidor restés aliè a l'ús per part de cap usuari, i els terminals convidats treballessin directament sobre el disc dur de l'amfitrió.
L'engany es basava en una duplicitat de xarxes Wi-Fi. Els terminals havíen estat prèviament associats a una xarxa Wi-Fi anomenada 'exemple32' i autenticats; però el dia de l'accés a l'acte, l'ESSID o identificació i difusió pública de la xarxa Wi-Fi es trobava operativa però deshabilitada i, paral·lelament, es va publicar una segona xarxa Wi-Fi anomenada 'exemple_32'; fins i tot els usuaris voluntaris no pogueren discernir que la xarxa detectable era diferent a la qual ells realment tenien. Alhora, qualsevol atac extern a l'estabilitat del senyal seria adreçat contra una ESSID (o difusió del nom de la xarxa) independent i aliena al procés de validació d'entrades.

Sense intenció d'exhaurir l'explicació de totes i cadasquna de les tècniques emprades en tot el llarg procés des de la creació del MxI fins a la realització de la Conferència Nacional del dia 30/04/2011, resti exposat pel valor i interès professional que se'n derivi, el que pot entendre's com les grans línies de la política de seguretat informàtica aplicada a un esdeveniment com aquest.

Safata d'entrada de gestor de correu amb missatges invisibles

2010-12-31T10:28:00.002+01:00

És habitual de trobar-se amb correus pendents d'enviament a la safata de sortida del gestor de correu client, que no podem eliminar perquè es troben en procés d'enviament. Per a aquests casos hom recomana fer treballar el gestor de correu sense connexió i reinicialitzar-lo per poder suprimir aquests correus que aleshores no es trobaran en procés d'enviament. Caldrà després tornar el mode de connexió per al gestor de correu.

No ho és tant habitual, però, que aquests correus trabats a la safata de sortida no es trobin visibles. En aquest cas cal tenir present dos casos:

1- Fer un conjunt de carpetes noves al gestor de correu i importar del conjunt antic tots els elements menys la safata de sortida. Si corregeix el problema ens indica que el dany es trobava a la safata de sortida del gestor de correu.
2- Eliminar el compte de correu i instal·lar-lo en un altre ordinador. Si l'error s'eradica i es trasllada al segon ordinador, el dany es troba a l'usuari del servidor de correu IMAP/POP3. En aquest cas, cal gestionar des del panell de control dels comptes de correu aquest usuari, o bé reanomenant-lo o bé eliminant-lo i tornant-lo a crear.

Reinstal·lació remota d'impressores en Windows 2003 Server

2010-12-10T18:48:00.000+01:00

Si bé la corrupció del controlador d'una impressora no acostuma a ser la causa més comuna que faci impossible la impressió, el cert és que sí sovintegen els problemes de configuració per sobre dels problemes de maquinari, sobretot quan el dispositiu es troba connectat pel port USB.

En el cas que ens ocupa, la resolució remota passà per l'accés a un servidor de MS Windows 2003 mitjançant l'Escriptori Remot de Terminal Server. Aquest accés ens permet la descàrrega del controlador mitjançant el navegador local del servidor, la correcció de la definició de ports d'impressió, així com la restitució des de l'administrador de dispositiu d'aquells elements associats a la controladora USB (i llur detecció Plug and Play), i la regeneració dels controladors danyats.
És, doncs, un cas de resolució ràpida que permet gestionar la relació de components físics amb el sistema operatiu, de manera remota.

Sobre Comptes v201x

2010-09-21T11:18:00.003+02:00

Sense Preguntes Més Freqüents

Sobre Gestor de Clients

2010-09-21T11:16:00.003+02:00

Sense Preguntes Més Freqüents

Quantes empreses es poden portar amb Factura v201x?

2010-09-21T10:52:00.005+02:00

Sovint els clients es pregunten quantes empreses podem portar amb una llicència del programari de Factura v201x.

La Carpeta que conté el programari pot copiar-se a un altre directori del propi ordinador o a un altre ordinador i tenir tants programes de 'Facturació' com es vulguin, però sempre -i és la única condició- llicenciats amb el mateix NIF-CIF. Per tant, el programa es pot multiplicar amb les còpies que es vulguin, però no hi ha possibilitat de fer servir més d'un NIF/CIF de facturació.

Altres programaris d'altres cases, limiten el nombre d'instal·lacions i/o obliguen a activar el producte, amb els problemes que això comporta; indexCAT, un cop llicenciat el programari, dóna llibertat al client perquè l'instal·li els cops que li calguin i a on li calgui, però això sí: sempre amb el mateix NIF-CIF.

Si el client requereix un altre NIF-CIF, caldrà que compri una altra llicència.

Error en perifèrics de TPV v201x: visor, calaix i lector de barres

2010-09-21T10:46:00.005+02:00

Segons els casos, el programa TPV v201x presenta una nul·la funcionalitat amb qualsevol dels tres perifèrics associats, com són el visor de port sèrie, el calaix portamonedes i el lector de codi de barres.

En quant a la globalitat dels perifèrics, sovint la manca de funcionament és causada per una disfunció entre el directori d'instal·lació i la ruta real dels arxius. Així doncs, pot ser que TPV201x es trobi instal·lat al directori D:\Altres\indexCAT\TPV201x\ (per exemple) i calgui assenyalar aquesta ruta dins del programari.
Per fer-ho, obrirem TPV v201x i accedirem al botó 'Preferències' que es troba a l'extrem dret superior de la pantalla; posteriorment, i dins de la pantalla 'Preferències', accedirem al botó 'Rutes' que apareix a l'extrem dret inferior, a on trobarem les rutes per a tots tres perifèrics: només cal fer-los casar amb la ruta real on es troba instal·lat el programari.

En quant al calaix portamonedes, específicament, aquesta ruta serà diferent si el dispositiu es connecta a una impressora de tiquets amb port USB o amb port paral·lel, essent l'arixu 'Dades.exe' per al USB i l'arxiu 'Dades.bat' per al paral·lel. Finalment, pot editar-se l'arxiu 'Dades.bat' amb l'editor de text pla (o Bloc de Notes) per corregir la ruta a l'arxiu 'Dades.prn', en cas de les impressores per port paral·lel.

Finalment caldrà editar els arxius BAT que es troben dins de la carpeta de l'aplicació: amb el botó dret del ratolí escollirem 'Edita' en tots tres arxius (dades.bat, linia.bat i visor.bat) i podrem corregir la ruta que apareix amb l'editor de text. Per acabar, desarem els canvis per a aquests arxius.

Caiguda en la iniciada de Windows Messenger Live

2010-08-04T17:46:00.002+02:00

Són ben conegudes les errades causades pels conflictes entre els programaris de seguretat lliurades per Acer als seus equips, i el funcionament de Messenger de Microsoft. La interactuació d'aquests desenvolupaments de codi, a voltes xoquen amb processos de control i auditoria de Microsoft Frameworks i amb la Prevenció d'Execució de Dades -tecnologia altrament coneguda com DEP-.

En el cas que ens ocupa, la solució aportada és amb la correcció del registre de Windows, tot eliminant la següent clau:
HKEY_CURRENT_USER\Software\Microsoft\MSNMessenger\PerPassportSettings

Amb aquest procés s'assoleix aixecar de nou l'aplicació Windows Messenger Live. Tot i això, en alguns casos persisteix l'aparició de la caiguda i aleshores la millor opció és escollir una eina substitutòria com ara aMSN, de programari lliure i disponible per a les plataformes més generals:
http://www.amsn-project.net/download.php

FileMaker Pro 11 ofereix generació de gràfiques i informes en temps real

2010-07-21T13:54:00.000+02:00

FileMaker Pro 11 integra noves i innovadores funcions entre les que destaquen l'elaboració de gràfiques i d'informes al vol, una nova funció de Cerca Ràpida i una sèrie d'eines de productivitat que faciliten la creació de bases de dades, el que fa que l'ús d'aquestes sigui més senzill i ràpid que mai, segons indica el desenvolupador.

Gràfiques en FileMaker

FileMaker Pro 11 ofereix una selecció de gràfiques dinàmiques de qualitat professional (circulars, de barres, d'àrees i de línies) que faciliten a l'usuari la visualització, la valoració i l'elaboració d'informes de dades a partir d'una nova presentació o d'una presentació ja existent.

Per exemple, els usuaris poden afegir una pestanya amb un gràfic circular a una presentació de FileMaker per veure les seves vendes representades de forma gràfica segons desitgin: setmanalment, mensualment, per regions, etc.

A més, les gràfiques de FileMaker es poden publicar a la web mitjançant l'eina Publicació a la Web al Instant de FileMaker Pro

Els usuaris de FileMaker Pro 11 també poden crear de forma senzilla i al vol Informes ràpids amb un format semblant al d'un full de càlcul, que resulta familiar i que proporciona totals i subtotals de manera similar a com ho fan les taules dinàmiques. El nou assistent de presentacions / informes optimitzat guia als usuaris a través del procés de configuració d'informes amb dades agrupades.

Entre altres de les noves funcions de productivitat de FileMaker Pro 11 cal destacar:

* Una funció de Cerca Ràpida a l'estil d'iTunes que realitza recerques en tots els camps d'una presentació.
* Un inspector, la principal paleta d'eines que controla els objectes i propietats de la presentació en un sol lloc per a més comoditat.
* Identificacions de Objecte per ressaltar visualment els camps de guions en les presentacions mitjançant icones de colors determinats.
* Una nova solució inicial de facturació, una de les més de 30 solucions integrades, que s'ha dissenyat per a realitzar un seguiment de les dades de clients i productes i per crear, gestionar i imprimir factures personalitzades de cada comanda.
* Una pantalla d'inici Ràpid millorada que permet als usuaris crear noves bases de dades, gestionar els seus arxius favorits i trobar recursos útils.
* Selecció de text per marcar paraules o números clau en els camps.

Per als programadors de bases de dades experimentats, FileMaker Pro 11 ofereix millores en les funcions de creació i edició de guions, Filtre a Portal que especifica registres relacionats basats en càlculs i Carpetes de Presentació que ajuden en l'organització de les presentacions utilitzant el senzill mètode d'arrossegar i deixar anar.

Noves formes de col.laboració

FileMaker Pro 11 també ofereix noves formes d'ús compartit mitjançant la seva exclusiva funció d'Enllaç a Instantània, que identifica un conjunt específic de registres en un moment donat, conservant la mateixa presentació, vista i tipus d'ordre.

Informes en FileMaker 11

Qualsevol canvi que es faci a l'arxiu s'actualitza automàticament a la base de dades. L'arxiu de Enllaç a Instantània es pot enviar per correu electrònic a altres usuaris de FileMaker Pro 11, facilitant d'aquesta manera la col.laboració.

FileMaker Pro 11 compta a més amb Importació Recurrent, una nova funció que permet als usuaris dur a terme una importació automàtica des Excel, CSV o TAB. Resulta la solució perfecta per a garantir la constant precisió de les dades en els registres de FileMaker.

FileMaker Pro 11 Advanced

El nou FileMaker Pro 11 Advanced, que compta amb totes les funcions de FileMaker Pro 11 a més de amb un conjunt d'eines de desenvolupament i personalització avançades, ofereix una nova interfície optimitzada per a la creació de menús personalitzats, la possibilitat de copiar, enganxar i importar funcions personalitzades a les bases de dades sense necessitat de tornar a adaptar la informació, i un depurador de guions millorat que permet als usuaris depurar guions vinculats a botons i personalitzar els menús de tots els guions d'una presentació.

FileMaker Server 11 Advanced ja no limita el nombre d'usuaris que poden accedir als arxius de forma simultània a través d'una mateixa xarxa i, a més, permet als administradors assignar de forma segura privilegis d'accés als diferents grups d'usuaris.

FileMaker Server

La nova Vista Estadístiques millorada de FileMaker Server 11 ofereix una visió detallada de tots els clients FileMaker Pro per poder diagnosticar possibles problemes.

El nou Clon d'Arxiu de Còpia de Seguretat permet als administradors guardar una versió buida de la base de dades on conservar l'esquema i l'arquitectura d'un arxiu en concret mentre se solucionen els problemes.

Inserció de l'àncora per a la lectura total d'un missatge publica en un bloc de Blogger de Google

2010-07-13T17:57:00.006+02:00

Sovint, en la publicació dels missatges en el model de bloc de Google, ens interessaria de mostrar unes primeres línies i deixar per a un enllaç l'aparició de la resta del contingut.

La solució passa per l'edició del HTML del cos de missatge, amb la introducció del codi següent escrit entre claudàtors:
!--more--
amb posterioritat a la darrera paraula que desitgen com a visible, inserint així un àncora a la totalitat del text publicat.

Eliminació de la barra 'Blogger' als blocs de Google

2010-07-13T17:51:00.001+02:00

Amb l'emprament i la creació de blocs Google amb l'eina 'Blogger', com ara el present, sovint produeix una valoració anti-estètica i totalment a-funcional la barra que apareix al cap de la presentació en el navegador d'Internet.

La seva supressió passa per incloure unes línies de codi entre el cap i el cos de la programació HTML, modificable des del Panell de Control.

Així doncs, un cop finalitza el cap:

/HEAD

i abans que no comenci el cos:

BODY

cal intercalar les següents línies HTML:

#navbar-iframe{

height: 0px;

visibility: hidden;

display: none;

}

</style>

Caiguda de la xarxa de Windows 2.003 Server amb l'error: 'Generic Host Process'

2010-07-13T17:29:00.002+02:00

La caiguda constant i irregular dels processos de xarxa d'un servidor Windows 2.003 Server, amb una intermitència que ronda els 5-10 minuts i que obliga a la reïnicialització de tot el sistema per recuperar-los, poden trastocar tot un servei tècnic aplicat en la resolució del conflicte.

Aquesta mena de caigudes poden respondre a tot un seguit de variables que calen descartar, com ara el funcionament de l'antivirus, la manca de virus al sistema, la incompatibilitat amb algun altre servei, els accessos mal securitzats tant d'intranet com de ports de l'extranet...

Pròpiament, la solució respon a un problema de seguretat en el disseny de l'aplicatiu d'aquest sistema operatiu de Microsoft, amb la instal·lació d'una actualització de seguretat que la mateixa empresa informàtica va publicar al seu 'Centre de Descàrregues' del web en un primer moment sense significar la importància del forat que representava per a l'estabilitat del servidor a la xarxa, això és, per al funcionament d'un servei fonamental. Aquesta actualització apareix sota la denominació de 'KB894391' i pot ésser baixada des d'aquest enllaç:
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?displaylang=en&FamilyID=c4b0d34c-2796-4be1-b509-c7aff9d593b0
(versió en anglès; cal escollir la pròpia)

Error 'Code Purple' en la recuperació de Windows XP amb ordinadors HP

2010-07-13T17:12:00.002+02:00

Amb el procés de recuperació del sistema d'alguns equips terminals de HP, mitjançant el 'Recovery' de la partició oculta del disc dur, es detecta un error en finalitzar el procés que no permet d'iniciar correctament Windows XP.

Aquest error, significat en pantalla com a 'Code Purple', és causat per una configuració de seguretat que el fabricant HP incorpora per evitar la recuperació del sistema en un ordinador diferent a l'originari propietari de la llicència; si bé a voltes petits canvis de maquinari o recuperacions no destructives activen aquesta seguretat de forma incorrecta, donat que el mecanisme de seguretat troba una disfunció entre els components de maquinari existents i la llista dels components autoritzats per al procés recuperatiu.

La solució d'aquest conflicte passa per desactivar els mecanismes de seguretat que sovint injustament paralitzen la restauració en la màquina legalment autoritzada a rebre-la, i aquest procés de desactivació esdevé amb l'eliminació prèvia a la recuperació del següent directori de la partició visible de sistema:
C:\hp\bin\CheckConfig\

L'accés a l'eliminació d'aquest directori ve per arrencar l'ordinador amb un sistema operatiu iniciat en una altra unitat que l'actual de sistema, ja sia:
- des d'un altre Windows o Linux iniciat en un altre disc dur,
- des de la consola de reparació del CD-ROM de Windows XP,
- des d'un CD-Live amb un sistema de reconeixement de particions NTFS (Windows o Linux),
- o amb el MS-DOS en un disquet de 3,5'' d'inici de Windows si la partició que conté el directori que cal eliminar es troba en FAT32.

El Programari Lliure i eduCAT 1x1 a l'IES Sant Just Desvern - BCN (PPCC)

2010-07-12T13:40:00.002+02:00

Ponència feta per Àngels Muniestes a les IX Jornades de Programari Lliure.

Per què l'IES Sant Just va decidir basar els seus recursos informàtics en programari lliure? Aquesta decisió ens ha aportat, seguretat, facilitat en l'administració dels recursos, flexibilitat i la possibilitat de tenir més recursos digitals amb els mateixos recursos econòmics. El projecte eduCAT 1x1 representa una oportunitat per tenir recursos informàtics i tecnològics per a la docència.

Accediu a la ponència en format PDF:
PL a Sant Just.pdf

Llançament SQL Server 2008 R2

2010-07-12T13:39:00.000+02:00

SQL Server 2008 és un element fonamental de la Plataforma de Dades de Microsoft, capaç de gestionar qualsevol tipus de dades, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Li permet emmagatzemar dades de documents estructurats, semiestructurats o no estructurats com són les imatges, música i arxius directament dins de la base de dades. SQL Server 2008 li ajuda a obtenir més rendiment de les dades, posant a la seva disposició una àmplia gamma de serveis integrats com són consultes, recerques, sincronitzacions, informes i anàlisi. Les seves dades poden emmagatzemar i recuperar des dels seus servidors més potents del Data Center fins als taules de treball i dispositius mòbils, permetent tenir un major control sobre la informació sense importar on s'emmagatzema físicament.

SQL Server 2008 li permet utilitzar les seves dades en aplicacions a mida desenvolupades amb Microsoft ®. NET i Visual Studio i també des de la seva pròpia Arquitectura Orientada a Servei (SOA) i els processos empresarials utilitzant Microsoft ® BizTalk ® Server.

A més, les persones que gestionen la informació poden accedir directament a les dades amb les eines que utilitzen habitualment com Microsoft ® Office 2007. SQL Server 2008 li ofereix una plataforma de dades, fiable, productiva i intel ligent per a cobrir totes les seves necessitats.
SQL Server Model
Visió de Microsoft de la Plataforma de Dades

Solucions Business Intelligence

SQL Server 2008 és una plataforma escalable de Business Intelligence optimitzada per a la integració de dades, elaboració d'informes i anàlisi que fa possible posar a l'abast de tothom usuaris la intel ligència empresarial.
Virtualització i consolidació de servidors

La virtualització de servidor, també coneguda com virtualització de maquinari, és un tema de plena actualitat en el món d'IT ja que permet reduir de manera dràstica dels costos i millorar l'agilitat de les organitzacions.
Consolidació de servidors

SQL Server 2008 pot contribuir a reduir lso costos de maquinari i manteniment mitjançant una solució de consolidació de servidors flexible que aporta un rendiment i una manejabilitat extraordinaris a les organitzacions.

OLTP

SQL Server 2008 és el motor de base de dades escalable i d'alt rendiment que que necessiten les aplicacions de missió crítica amb les majors exigències de disponibilitat i seguretat. SQL Server redueix el cost total de propietat gràcies a la seva major manejabilitat en entorns corporatius.

Data Warehouse

SQL Server ofereix una plataforma de data warehouse completa i escalable que li permet integrar dades dins del DW més ràpidament, escalar i gestionar volums de dades i usuaris cada vegada més grans facilitant a tots les vistes de síntesi que necessiten.
Desenvolupament d'aplicacions

SQL Server 2008 constitueix l'eix central d'una plataforma completa de programació de dades que li permet accedir i manipular dades crítics de negoci des de tota classe de dispositius, plataformes i orígens de dades.

- Fitxa tècnica de SQL Server 2008 R2 (SP)

Barcelona, 10/6/2010

Virtualization Summit 2010

2010-07-12T13:18:00.004+02:00

HEWLETT PACKARD - MICROSOFT - INTEL.

Tecnologies de virtualització per a cada tipus de recurs.

Documents: (SP)

- Eines de Gestió
- Virtualització de servidors
- Virtualització al PC
- Emmagatzematge davant la virtualització
- Virtualització d'aplicacions

___________________________________

Barcelona, 13/5/2010

Jornada Tècnica sobre VoIP - Telefonia sobre Internet

2010-07-12T12:52:00.006+02:00

CISCO LINKSYS / UMD / PEOPLE CALL

People Call: ITSP
(Internet Telephony Service Provider)

Telèfon: 1 connexió LAN (alguns amb switch 2 ports per ficar en cascada)

Equip SIP: (D’esquerra a dreta)

2 extensions analògiques RJ11 (Phone1 i Phone2)

Connector elèctric

3 LEDS (Status – Phone1 – Phone2)

RJ45 blau (Router Internet WAN)

RJ45 groc (Xarxa Local LAN)

Model SPA9000 (Centraleta)

Costos: Línia SIP PBX = 120,00 € - De franc amb SPA9000
De franc entre abonats
3 números (700 abonat – 902 professional – 91 geogràfica)
sense quota mensual
30 connexions simultànies
100 línies telefòniques (100 centraletes)
Enviament SMS
Trucades (independentment de l’origen):

- Fixes Estat espanyol: 0,02 € / minut

- Mòbils Estat espanyol: 0,16 € / minut

- Fixes USA, Europa, Àsia: 0,02 € / minut

Equip SIP: Trasllat de línia instantani amb el canvi físic de l’equip

Fins a 100 centraletes amb el mateix número simultàniament

Portabilitat dels 902

Prepagament: Recàrrega (SMS/VISA/Transferència local): pot ser automàtica

NAT transversal: Sense problemes de ports ni IP’s públiques

Solucions afegides: Desviaments, bústia de veu a e-mail, supletoris, vàries línies.

Suport tècnic telefònic

10% comissió de recàrregues per clients (alta distribuïdor en web)

Problemes: Descrits amb FAX, ecos de veu. No permet 900 ó 806

Linksys: Línia micro PIME (de 5 a 48 ports) – comprada per Cisco Systems

Productes estrella: Router amb 3G (fins a 5 usuaris) = 1 Mb en GPRS

Wireless N: 802.11n (versió 1.0) = Draft per a l’estàndard 802.11n

(estàndard per a principis de 2007)

802.11a/b/g: 1 canal / únic flux

MIMO: Múltiple Input/ Múltiple Output

(2 emissors – 3 receptors)

802.11n: afegeix un canal i un flux per canal

(2 canals amb 4 fluxos)

Pes d’una conversa: 16 a 30 k de canal d’ADSL per trucada.

Bona idea 1 ADSL dedicat només a veu.

Per prioritzar veu = Router-Centraleta-HUB

Perfil del client: Sense PBX (centraleta)

> 7 línies (1%) 14%

4-6 línies (4%) 34%

3 línies (6%) 50%

2 línies (24%) 85%

Xarxa actual ADSL 2+ = serà substituïda per xarxes de nova generació (de 20 fins a 100 Mb)

Solució pensada principalment per a Europa (20 milions de PIMES) més que per a USA (8 milions de PIMES)

- clients VoIP: 2006 = 8 milions / 2009 = 60 milions

Productes: SPA9000 = Centraleta (sobre 300 €) – ACD: control d’usuaris

SPA941/942= Telèfons iguals que els de Cisco però a 125 €

StandAlone Wi-fi (110€) – Terminals mixtes (analògics – VoIP)

Aviat: càmera + telèfon SIP = es connecta directament a TV (videoconf.)

(250€)

Estructura SPA9000

Estructura SPA941

General

- configuració bàsica: sip.peoplecall.com (linksys ho porta per defecte)

(tants dispositius pom vulguis per canal)

password = 8827281

- funció de línia: PeopleCall – 001 = màxim 30 línies alhora

“ – 002 = “

“ – 003 = “

(fins a 99)

Configuració SPA9000

Altres informacions:

– Futura aparició: SPA3000 (per aprofitar el número – portabilitat)

– Certificació al setembre: VoIP in-@-box (per part de Linksys)

– Altres configuracions: Es pot desactivar DCHP de centraleta

(els telèfons es troben igualment)

-restore factory default-

UMD: Propera oferta DEMO de Linksys = 20% dte. el pack bàsic d’instal·lació

10% comissió fins a 5 solucions al mes

15% comissió a partir de 5 solucions al mes

_____________________________

ANNEX. – HORARI:

Agenda

Introducció a la VoIP

10:00 Benvinguda – UMD

10:15 La veu sobre IP, un negoci que ja és aquí – PeopleCall

10:45 Solucions i arquitectures per a VoIP – Linksys

Sessions pràctiques

11:45 VoIP: Casos pràctics

12:00 Cofee-break

12:15 Sessió hands-on d’instal·lació

13:45 Llançament VoIP-in-@-BOX

Sessions pràctiques

14:00 Roda de preguntes i tancament

_________________________________________

Barcelona 15-06-06

Curs tècnic sobre 'Industry Standard Servers': Família de servidors Proliant

2010-07-12T12:18:00.002+02:00

HEWLETT-PACKARD (HP) - Resum de la Jornada

Ensamblatge de servidors HP versus clònics.

- Fiabilitat provada de components i combinacions: millor coses provades que darrera tecnologia.

- SmartStart: instal·lació (F6) volcada amb drivers correctes;
drivers a compaq/support/ files. (per O.S., no per model)

- ACU: gestió de tots els raids HP

- RDP: eina semblant al Ghost per ensamblar vàries màquines
(desplegador d’imatges de disc àdhuc de BIOS)

imatges dels terminals al servidor

- SmartArray: possibilitat de canviar controladora RAID/SCSI
i que funcionin els HDD amb llur informació

també poden estirar-se les particions (igual que ACU)

- Agents IM: avisos de pre-errades en hardware
aquests avisos ja serveixen per a la gestió de garantia

Terminologies dels microprocessadors:

FABRICANT SERVEI DENOMINACIO BITS

Intel domèstic Pentium 32

Intel servidor Xeon 32-64

AMD domèstic Athlon 32

AMD servidor Opteron 64

Famílies de servidors.

Lletres: indiquen tamany de màquina / tipus de suport;
tots són per poder connectar a un rack

ML i DL: gairebé totes - mateixes prestacions
- tamany més petit DL

DL i BL: gairebé totes - mateixes prestacions
- més compacte i sense cables BL

BL: instal·lació automàtica en un rack;
consum en watatge al voltant de 25-50W
(cal pensar el lloc que ocupen en un rack les fonts)

p-Class = són de categoria com els DL
e-Class = són de categoria con els ML

Sèrie 100: Màquines autònomes (servidor per a xarxa petita)

Sèrie 300: Servidor d’un departament que alhora està integrat
en una xarxa superior;
(gestió de xarxa per software - monitorització del servidor)

Sèrie 500: 2 microprocessadors (Xeon);
usuari pot escollir en quin s’executa cada procés
(web / dades / impressió / etc.)

Sèrie 700: 8 microprocessadors (Xeon);
[IBM = 4 + 4 ; HP = 8 creuats]
cartoig de memòria en RAID4 (es pot fer mirror de RAM)
(4 mòduls i el 5è. fa de seguretat per si falla un dels 4):
- 2 controladores amb 2 mòduls cadascuna (mínim)
- es poden canviar en calent (hot plug) a partir de
ML370 i DL 380
2 controladores de PCI (mínim)
Racks que integren SAI’s i Fonts d’Alimentació

PRIMER DÍGIT SEGON DÍGIT TERCER DÍGIT

Sèrie parell = DL 0 = Intel
senar = ML 5 = AMD

__________

RX integrity: Processadors de 64 bits (únics que servirà HP = titanium)
no hi ha aplicacions al mercat de 64 bits (sí Windows)
Proliant: 32 bits / Unificació d’eines de soft amb 64 bits

Tipus de servidor: servir dades sense interpretar (arxius / impressores / etc);
informació en més d’un microprocessador:
- asimètrica en Pentium / Athlon = no suma

servir dades interpretades (bases de dades / creuament / etc);
informació en més d’un microprocessador:
- simètrica en Xeon / Opteron = sí suma

es pot assignar tasques a cada microprocessador (per software d’HP)

Components destacables:

RAID: igual en IDE-ATA (100 Mb/s) - igual SCSI (25 Mb/s);
un disc en cada IDE va en paral·lel;
transferència real normal de 5 Mb/s

en ATA-RAID pots ficar més discos perquè sumant la
transferència de tots no arriba al màxim d’aquesta controladora;

la vida de l’IDE és inferior que SCSI
(però la seva renovació es fa més sovint)

ATA SCSI
més barats més ràpids
permeten més temperatures es cremen abans

Controladores SmartArray: SCSI Ultra(...)
[4 dígits: HDD blancs / 3 dígits: HDD ultra]
totes les Ultra(...) són compatibles
[cal vigilar voltatge correcte –patilles PCI-]

1r. núm: versió 2n núm.: tipus SCSI 3r. núm.: canal

RAID ADG: (Advanced Data Guarding) = RAID 5
per a possibles dobles errades de disc (2HDD danyats);
de 14 HDD a 56 HDD: 11 - operatius
2 - seguretat
1 – substitució

ILO/RILO: ordinador vigilant de l’ordinador gran (com PCAnywhere)
ILO: soldat en placa base;
llicència inclosa en els BL (en ML-DL bloquejada)

RILO: tarja PCI + llicència;
grava en vídeo = les 2 darreres arrencades
= la darrera que hagi fallat
Informació sobre components:

HOT-PLUG: SATA – USB – FIREWIRE

Controladora RAID: duplicada = 1 HDD punxat a 2 RAIDs en 1 placa
(per software dir-li que només treballi una
i si falla que treballi l’altra)

Cluster = 1 HDD punxat a 2 RAIDS en 2 plaques
(si primera màquina es crema
segona màquina fa servir HDD
i se substitueix màquina cremada.

actiu-actiu: programa intermediari fa un ús
de tarees per ordre de petició.

actiu-passiu: més fàcil però segona màquina
no s’aprofita (i més barat)

Canvis d’HDD: canvis substancials per canvi de generació (G)
(cal reinstal·lar Windows)
canvis accidentals per canvi de model

MSA: Calaix d’un rack per a HDD
U320SCSI = connectats HDD directament al servidor;
tipus de configuració suportada segons model

UPS (SAI): Per software es pot particionar;
1 SAI dividit per a 3 servidors

(reservar sempre un 33% de potència-wats)
http://h30099.www3.hp.com/configurator/powercalcs.asp
http://www.upsizer.com

Array Accelerator: si la RAID té piles pot activar-se escriptura
retardada en HDD
(si no en té no perquè pot fallar alimentació
i no escriure’s al HDD)

Informació sobre programes:

HP Insight Manager: fa una D.B. en SQL d’inventari de hardware
i de tots els drivers i aplicacions HP
del servidor i de totes les estacions
(ho recull l’agent IM de cada terminal)

HP System Insight Manager: estudi ràpid per a migracions a sist. superiors

Software entregat amb servidors:

Foundation Pack

Opcional: Rapid Deployment Pack (imatges de HDD i BIOS del servidor
i terminals [àdhuc no HP])

Workload Management Pack (dividir un servidor en varis [Xeon])

Integrated Lights-Out Advanced Pack

(llicències temporals descarregables de la Web)

Performance Management Pack (junt amb Insigth Manager)

anàlisi de rendiment dels terminals
diagnosi i possibles solucions
(errades físiques i de configuració de hardware)

model 720: inclòs amb Fondation Pack
model 710: cal baixar d’Internet

Instal·lació de Sistema Operatiu:

Models BL = no tenen CD-ROM ni FDD
boot des de xarxa

Smart Start = fins a 5.x: ordinadors vells (anteriors a denominació ML/DL)
fins a 6.x: ordinadors actuals (fins a W2000S)
fins a 7.x: ordinadors actuals (suporta W2003S)

serveix per cada Sistema Operatiu, no per cada model

(convenient revisar BIOS i sist. operatiu escollit encara que SmartStart ho faci)

Exemple SmartStart 6.40 per a instal·lar W2000S:

1 – inserir CD SmartStart (té boot)
2 – seguir instruccions
3 – inserir CD del O.S. quan es demani

si la versió de SmartStart no suporta versió de O.S.:

1 – inserir CD de O.S.
2 – instal·lar O.S.
2 – inserir CD de SmartStart i instal·lar Proliant Support Pack (PSP)

(en ambdós casos: s’instal·len només els drivers d’HP i no els genèrics de Win)

Tenir sempre tot el hardware ja punxat (no fer-ho després)

Tots porten doble BIOS (per evitar atacs de virus):
- es recupera BIOS primera: o automàticament
o per jumper (segons model)

Apareix BIOS de controladora RAID – (ORCA): Crear / Veure / Eliminar

BIOS de placa: (Server Asset Text = s/n del servidor)
Escollir sist. operatiu que ha d’anar
Erase NVRAM / Memory / Boot = tot esborrat de fàbrica
Hyper-Treading = 1 processador físic es divideix en 2 virtuals
(40-50% + de rendiment [no doble])

desactivar en W2000S amb Pentium
(cada virtual agafa una llicència)
[2 reals=4 virtuals=llicèn. per 2 cpu]

desactivar en Xeon

Tot net: deixar arrencar des de SmartStart
SmartStart arrenca: configura BIOS;

fins a versió 6.x = idioma s’escull;
a partir de versió 7.x = idioma l’agafa segons CD del O.S.;

cal configurar al setup la controladora - ACU
(ACU és com ORCA de controladora RAID)
perquè trobi els HDD i trobi lloc lliure per instal·lar

pot activar-se, si s’escau, Array Accelerator

ORCA – Vista estil MS-DOS
ACU – Vista en finestres (Array Configuration Utility)

prioritat de recuperació = alta

vigilar quina prioritat d’arrencada hi ha a la BIOS
(controladora RAID o SCSI)

(RAID 0 = còpia sense càlcul -ràpid/pocs recursos de CPU-)
(RAID 5 = còpia amb càlcul -lent/molts recursos de CPU-)

escollir sistema (una vegada configurada la RAID)

escollir format (NTFS) i partició de 5 Gb per al sist.
(vigilar espai en ServicePack i logs: *.log / c:\winnt\$)

introduir dades personals i s/n del O.S.

introduir password (user = administrador)
(per a Web interna)

copia automàticament drivers d’HP al HDD

demana CD del O.S.

Advance Security Explorer (en W2003S) fa que alguns
programes de revisió de hard./soft. HP no es visualitzin bé
(pot desinstal·lar-se en Afegir-Treure components de W.)
[Problemes encara en instal·lacions desateses de W2003S]

un cop finalitzat, executar System Management Homepage
http://localhost:2301 = port insegur i readreça a port 2381
(informació de hardware via web [amb núm. de sèries])

SNMP (eines administratives) = només lectura

Inside Manager: tota la informació la pot enviar per e-mail
_______________________________________________

ANNEX. – HORARI:

Sessió matinal

10:00h Introducció a Servidors HP ProLiant

10:20h Tecnologia ProLiant: Protecció de memòria, discos durs
universals, Smart Array, gestió remota RIOLE II / ILO

12:00h Gamma de servidors HP ProLiant: servidors de torre (ML),
rack (DL) i hiperdensos “blades” (BL)

13:00h ProLiant Software: Smart Start, HP Systems Insight Manager

Sessió vespral

15:30h Monitorització pràctica de l’estat del servidor
amb HP Systems Insight Manager

16:15h Update de drivers i firmware

17:00h Eines de configuració. Guia de configuració i vendes

17:45h Trucs i consells. Precs i preguntes

[servidores.standard.hp@hp.com]

HEWLETT-PACKARD (HP) – Barcelona 31-03-05

Compartir un encaminador de cable ONO en una xarxa

2010-07-11T21:52:00.003+02:00

El problema que apareix amb les utilitats de l'encaminador d'ONO (principalment WebStar) és que un cop sincronitzen amb la fibra òptica, assignen una IP pública i, per tant, només permet la connexió d'un sol ordinador per cable de xarxa (LAN).

Si bé pot connectar-se un segon ordinador via el port USB, això ens limita que només ho pugui fer un ordinador amb Windows per la manca de controladors, i a una distància màxima de 5 metres que limita sense problemes el cable USB.

La resolució del cas ve per traslladar aquesta IP pública que l'encaminador d'ONO ens proporciona a un encaminador de xarxa que la rebi i que faci de porta d'enllaç per a la resta de la xarxa, àdhuc exercint de servidor DHCP. Per a aquest cas emprarem un model d'encaminador de Conceptronic C54BRS4 que permet una connexió WAN del cable RJ45 amb l'encaminador d'ONO, i ens dóna quatre ports més RJ45 d'on penjar els ordinadors directament o d'on penjar un distribuïdor de xarxa.

Així doncs, un cop configurat per Webserver l'encaminador 'Conceptronic Wireless 54 Mbps Broadband Router', l'hem parametritzat per ser aquest per a la xarxa la porta d'enllaç per sortir a Internet, el servidor de DHCP per a l'assignació de IPs, i el punt Wi-Fi d'accés.

Tot això ens ha permès de protocolar l'accés a Internet amb el paràmetre estàndard del TCP/IP i, per tant, donar accés a un nombre il·limitat d'ordinadors i a qualsevol sistema operatiu present a la xarxa.

Problemes per iniciar una tarja PCI Wi-Fi Conceptronic C54Ri amb Linkat

2010-07-11T21:36:00.001+02:00

Algunes edicions de Linkat no reconeixen ni instal·len correctament el mòdul per a la gestió d'aquesta tarja inal·làmbrica. El principal error en les solucions aportades per Internet era el tractament del xip Ralink de la tarja que no corresponia al model RT2500 si no al model RT61.

Aquí teniu, doncs, la resolució:

Fer-ho des de l'usuari 'root' Conceptronic C54Ri és Ralink RT61 i no RT2500

Descomprimir RT61.tar (o el que sigui) a una carpeta creada per nosaltres:
/Wi-Fi/

i anem al directori:
# cd Wi-Fi/Module/
# /Wi-Fi/Module>

Ara abans de continuar emprem el RedCarpet per instal·lar els paquets següents:
gcc versió-3.3.3-43.34
kernel-source versió-2.6.5-7.244
libacl versió-2.2.21-54.4
libacl-devel versió-2.2.21-54.4

Compilem.
# make
acabarà amb LD [M] ... (etc)

Còpiem el mòdul creat a un lloc adient.
# cp rt61.ko /lib/modules/2.6.5-7.244-default/extra/

Regenerem la informació del sistema sobre els mòduls.
# depmod -aq

A continuació copiem l'arxiu rt61sta.dat a /etc/Wireless/rt61sta/rt61sta.dat
# mkdir -p /etc/Wireless/rt61sta
# cp rt61sta.dat /etc/Wireless/rt61sta/

Cal crear un fitxer /etc/sysconfig/network/ifcfg-wlan-ra0 amb aquest contingut:

BOOTPROTO='dhcp'
MTU=''
REMOTE_IPADDR=''
STARTMODE='onboot'
WIRELESS_AP=''
WIRELESS_AUTH_MODE='open'
WIRELESS_BITRATE='auto'
WIRELESS_CHANNEL='auto'
WIRELESS_DEFAULT_KEY='0'
WIRELESS_ESSID='La_teva_ESSID'
WIRELESS_KEY=''
WIRELESS_KEY_0='s:una_clau_wep_'
WIRELESS_KEY_1=''
WIRELESS_KEY_2=''
WIRELESS_KEY_3=''
WIRELESS_KEY_LENGTH='128'
WIRELESS_MODE='Managed'
WIRELESS_NICK=''
WIRELESS_NWID=''
WIRELESS_POWER='yes'
_nm_name='ra0'

Executar:
# SuSEconfig
#/etc/init.d/network restart

Reïniciar l'ordinador

Comandaments: ifconfig ra0 up
iwconfig

Seguretat informàtica

2010-07-11T21:23:00.000+02:00

La seguretat informàtica consisteix en assegurar que els recursos del sistema d'informació (material informàtic o programes) d'una organització siguin utilitzats de la manera que es va decidir i que l'accés a la informació allí continguda així com la seva modificació només sigui possible a les persones que es trobin acreditades i dintre dels límits de la seva autorització.

Taula de continguts
1 Introducció
1.1 Termes relacionats amb la seguretat informàtica
2 Objectius
3 Anàlisi de riscos
4 Posada en marxa d'una política de seguretat
5 Les amenaces
6 Tècniques de securització del sistema
6.1 Consideracions de programari
6.2 Consideracions d'una xarxa
7 Afirmacions errònies comunes sobre la seguretat
8 Organismes oficials de seguretat informàtica

1-. Introducció
Podem entendre com a seguretat un estat de qualsevol sistema (informàtic o no) que ens indica que aquest sistema està lliure de perill, dany o risc. S'entén com a perill o dany tot allò que pugui afectar el seu funcionament directe o els resultats que s'obtenen del mateix. Per a la majoria dels experts el concepte de seguretat en la informàtica és utòpic perquè no existeix un sistema 100% segur. Perquè un sistema es pugui definir com segur ha de tenir aquestes quatre característiques:

Integritat: La informació només pot ser modificada per qui està autoritzat.
Confidencialitat: La informació només ha de ser llegible pels autoritzats.
Disponibilitat: Ha d'estar disponible quan es necessita.
Irrefutabilitat: (No-Rebuig o No Renúncia) Que no es pugui negar l'autoria.

Depenent de les fonts d'amenaça, la seguretat pot dividir-se en seguretat lògica i seguretat física.

1.1-. Termes relacionats amb la seguretat informàtica
Actiu: recurs del sistema d'informació o relacionat amb aquest, necessari perquè l'organització funcioni correctament i abasti els objectius proposats.
Amenaça: és un esdeveniment que pot desencadenar un incident en l'organització, produint danys materials o pèrdues immaterials en els seus actius.
Impacte: mesurar la conseqüència en materialitzar-se una amenaça.
Risc: possibilitat que es produeixi un impacte determinat en un Actiu, en un Domini o en tota l'Organització.
Vulnerabilitat: possibilitat d'ocurrència de la materialització d'una amenaça sobre un Actiu.
Atac: esdeveniment, reeixit o no, que atempta sobre el bon funcionament del sistema.
Desastre o Contingència: interrupció de la capacitat d'accés a la informació i processament de la mateixa a través de computadores necessàries per a l'operació normal d'un negoci.

Encara que a simple vista es pot entendre que un Risc i una Vulnerabilitat es podrien englobar en un mateix concepte, una definició més informal denota la diferència entre risc i vulnerabilitat, de manera que la Vulnerabilitat està lligada a una Amenaça i el Risc a un Impacte.

2-. Objectius
Els actius són els elements que la seguretat informàtica té com objectiu protegir. Són tres elements que conformen els actius:

Informació: És l'objecte de major valor per a una organització, l'objectiu és la protecció de la informació, independentment del lloc on es trobi registrada, en algun mitjà electrònic o físic.
Equips que la suporten: Programari, maquinari i organització.
Usuaris: Individus que utilitzen l'estructura tecnològica i de comunicacions que manegen la informació.
3-. Anàlisi de riscos
L'actiu més important que es posseeix és la informació i, per tant, han d'existir tècniques que l'assegurin, més enllà de la seguretat física que s'estableixi sobre els equips en els quals s'emmagatzema. Aquestes tècniques les brinda la seguretat lògica que consisteix en l'aplicació de barreres i procediments que protegeixen l'accés a les dades i només permeten accedir a ells a les persones autoritzades per fer-ho.
Existeix una vella dita en la seguretat informàtica que dicta: "el que no està permès ha d'estar prohibit" i aquesta ha de ser la meta perseguida.

Els mitjans per aconseguir-ho són:
1 - Restringir l'accés (de persones de l'organització i de les quals no ho són) als programes i arxius.
2 - Assegurar que els operadors puguin treballar però que no puguin modificar els programes ni els arxius que no corresponguin (sense una supervisió minuciosa).
3 - Assegurar que s'utilitzin les dades, arxius i programes correctes en i pel procediment triat.
4 - Assegurar que la informació transmesa sigui la mateixa que rebi el destinatari a com s'ha enviat i que no li arribi a un altre.
5 - Assegurar que existeixin sistemes i passos d'emergència alternatius de transmissió entre diferents punts.
6 - Organitzar a cadascun dels empleats per jerarquia informàtica, amb claus distintes i permisos ben establerts, en tots i cadascun dels sistemes o aplicacions emprades.
7 - Actualitzar constantment les contrasenyes d'accessos als sistemes de còmput.

4-. Posada en marxa d'una política de seguretat
Actualment les legislacions nacionals dels Estats, obliguen a les empreses, institucions públiques a implantar una política de seguretat. Exemple: a l'Estat espanyol la Llei Orgànica de Protecció de Dades o també cridada LOPD i la seva normativa de desenvolupament.
Generalment s'ocupa exclusivament a assegurar els drets d'accés a les dades i recursos amb les eines de control i mecanismes d'identificació. Aquests mecanismes permeten saber que els operadors tenen només els permisos que se'ls va donar.
La seguretat informàtica ha de ser estudiada perquè no impedeixi el treball dels operadors a on els és necessari i que puguin utilitzar el sistema informàtic amb tota confiança. Per això referent a elaborar una política de seguretat, convé:

- Elaborar regles i procediments per a cada servei de l'organització.
- Definir les accions a emprendre i triar les persones a contactar en cas de detectar una possible intrusió.
- Sensibilitzar als operadors amb els problemes lligats amb la seguretat dels sistemes informàtics.
- Els drets d'accés dels operadors han de ser definits pels responsables jeràrquics i no pels administradors informàtics, els quals han d'aconseguir que els recursos i drets d'accés siguin coherents amb la política de seguretat definida. A més, com l'administrador sol ser l'únic a conèixer perfectament el sistema, ha de derivar a la directiva qualsevol problema i informació rellevant sobre la seguretat, i eventualment aconsellar estratègies a posar en marxa, així com ser el punt d'entrada de la comunicació als treballadors sobre problemes i recomanacions en terme de seguretat.

5-. Les amenaces
Una vegada que la programació i el funcionament d'un dispositiu d'emmagatzematge (o transmissió) de la informació es considera segur, encara han de ser tingudes en compte les circumstàncies "no informàtiques" que poden afectar a les dades, les quals són sovint imprevisibles o inevitables, de manera que l'única protecció possible és la redundància (en el cas de les dades) i la descentralització -per exemple mitjançant estructura de xarxes- (en el cas de les comunicacions).
Aquests fenòmens poden ser causats per:
- L'usuari: causa del major problema lligat a la seguretat d'un sistema informàtic (per que no li importa, no s'adona o a propòsit).
- Programes maliciosos: programes destinats a perjudicar o a fer un ús il·lícit dels recursos del sistema. És instal·lat (per inatenció o maldat) en l'ordinador obrint una porta a intrusos o bé modificant les dades. Aquests programes poden ser un virus informàtic, un cuc informàtic, un troià, una bomba lògica o un programa espia o 'Spyware'.
- Un intrús: persona que aconsegueix accedir a les dades o programes dels quals no té accés permès (cracker, defacer, script kiddie o Script boy, viruxer, etc.).
- Un sinistre (robatori, incendi, aiguat): una mala manipulació o una mala intenció deriven en la pèrdua del material o dels arxius.
- El personal intern de Sistemes. Les licitacions de poder que porten a dissociacions entre els sectors i solucions incompatibles per a la seguretat informàtica.

6-. Tècniques de securització del sistema
- Codificar la informació: Criptologia, Criptografia i Criptociència, contrasenyes difícils d'esbrinar a partir de dades personals de l'individu.
- Vigilància de xarxa.
- Tecnologies repel·lents o protectores: tallafocs, sistema de detecció d'intrusos - antispyware, antivirus, claus per a protecció de programari, etc.
- Mantenir els sistemes d'informació amb les actualitzacions que més impactin en la seguretat.

6.1-. Consideracions de programari
Tenir instal·lat en la màquina únicament el programari necessari redueix riscos. Així mateix tenir controlat el programari assegura la qualitat de la procedència del mateix (el programari pirata o sense garanties augmenta els riscos). En tot cas un inventari de programari proporciona un mètode correcte d'assegurar la reinstal·ació en cas de desastre. El programari amb mètodes d'instal·lació ràpids facilita també la reinstal·lació en cas de contingència.
Existeix programari que és conegut per la quantitat de forats de seguretat que introdueix. Es poden buscar alternatives que proporcionin iguals funcionalitats però permetent una seguretat extra.

6.2-. Consideracions d'una xarxa
Els punts d'entrada en la xarxa són generalment el correu, les pàgines web i l'entrada de fitxers des de discos, o d'ordinadors aliens, com portàtils.
Mantenir al màxim el nombre de recursos de xarxa només en manera lectura, impedeix que ordinadors infectats propaguin virus. En el mateix sentit es poden reduir els permisos dels usuaris al mínim.
Es poden centralitzar les dades de manera que detectors de virus en manera batch puguin treballar durant el temps inactiu de les màquines.
Controlar i monitoritzar l'accés a Internet pot detectar, en fases de recuperació, com s'ha introduït el virus.

7-. Afirmacions errònies comunes sobre la seguretat

El meu sistema no és important per un cracker.
Aquesta afirmació es basa en la idea que no introduir contrasenyes segures en una empresa no comporta riscos doncs, qui ha de voler obtenir informació meva? No obstant això, atès que els mètodes de contagi es realitzen per mitjà de programes automàtics, des d'unes màquines a unes altres, aquests no distingeixen bons de dolents, interessants de no interessants, etc. Per tant obrir sistemes i deixar-los sense claus és facilitar la vida als virus.

Estic protegit donat que no obro arxius que no conec.
Això és fals, car existeixen múltiples formes de contagi, a més els programes realitzen accions sense la supervisió de l'usuari posant en risc els sistemes.

Com tinc antivirus estic protegit.
En general els programes antivirus no són capaços de detectar totes les possibles formes de contagi existents, ni les noves que poguessin aparèixer conforme els ordinadors augmentin les capacitats de comunicació, a més els antivirus són vulnerables a desbordaments de búfer que fan que la seguretat del sistema operatiu es vegi més afectada encara.

Com disposo d'un firewall no m'encomano.
Això únicament proporciona una limitada capacitat de resposta. Les formes d'infectar-se en una xarxa són múltiples. Unes provenen directament d'accessos al sistema (d'allò que protegeix un firewall) i unes altres de connexions que es realitzen (de les quals no em protegeix). Emprar usuaris amb alts privilegis per realitzar connexions pot comportar riscos, a més els firewalls d'aplicació (els més usats) no brinden protecció suficient contra el spoofing.

Tinc un servidor web el sistema operatiu del qual és un Unix actualitzat a la data.
Pot que aquest es trobi protegit contra atacs directament cap al nucli, però si alguna de les aplicacions web (PHP, Perl, Cpanel, etc.) està desactualitzada, un atac sobre algun script de dita aplicació pot permetre que l'atacant obri una shell i per tant executar comandos en l'Unix.
8-. Organismes oficials de seguretat informàtica
Existeixen organismes oficials encarregats d'assegurar serveis de prevenció de riscos i assistència als tractaments d'incidències, tals com:

CERT/CC (http://www.cert.org) (Computer Emergency Response Team Coordination Center)
SEI (http://www.sei.cmu.edu) (Programari Engineering Institute) de la Carnegie Mellon University el qual és un centre d'alerta i reacció enfront dels atacs informàtics, destinats a les empreses o administradors, però generalment aquestes informacions són accessibles a tot el món.

Proposta de ERP - Projectae

2010-07-11T21:20:00.002+02:00

ELEMENTS PER A ELABORAR UNA PROPOSTA DE GESTIÓ EMPRESARIAL INTEGRAL PER A PROJECTAE

Objectius.
1.- disposar dels sistemes d’informació que ens permetin controlar, coordinar i prendre decisions en la planificació i la gestió de totes les operacions i activitats pròpies de Projectae, ja siguin de caràcter intern o extern.
2.- aprofitar les línies de finançament d’economia cooperativa per a l’exercici 2010.

Mètode de treball.
El procediment que es proposa es basa en els següents punts:
1.- Detecció de les necessitats a partir de l’estructuració de la cooperativa en tres seccions (Gestió Integral de Projectes, Xarxa de Professionals i Empreses i Centre de Serveis).
2.- Definició del projecte: bases de dades, estructura de l’intranet i l’extranet, eines proposades (programari, seguretat,...)
3.- Infrastructura proposada
4.- Presentació del pressupost

Nota: s’ha de preveure que tot el que es pugui fer amb programari lliure serà considerat com a preferent, sempre que ofereixi les garanties necessàries.

Calendari.
La proposta, encara que sigui a nivell esquemàtic, i el pressupost hauria de presentar-se en un termini màxim de 15 dies (abans del 20 de març).

Documentació de suport.
El document de presentació de Projectae enviat als socis pot servir per comprendre l’estructura de l’empresa i els diferents processos previstos. També poden ser útils els gràfics adjunts (nova estructura i fluxos).

Estructura de la proposta de ERP

Març de 2.010

Projecte 'Gespai'

2010-07-11T20:48:00.004+02:00

1. ANÀLISI DE LA NECESSITAT

Enfront d'una nova concepció dels usos comunitaris que se'n deriva del plantejament arquitectònic de Projectae, en les seves edificacions i promocions, es fan necessaris una gestió d'aquest ús des d'una centralitat organitzativa i el fet de preveure un accés fàcil, directe i personal dels usuaris.

La millora de les relacions veïnals, l'harmonia en llur convivència, pot ser causa afegida d'èxit al projecte global del disseny i promoció d'aquest tipus d'habitatge. Ajudar a aquest èxit amb una previsió i planificació de l'emprament dels serveis comunitaris, tot mirant d'evitar abusos i de cercar la racionalitat del gaudi per part
de la majoria de la comunitat, esdevé una necessitat destacada per assolir el bon port.

Aquesta gestió del bé comunitari pot especificar-se des de la gestió informàtica amb una posta en marxa d'un
programari fet a mida que estructuri tots els punts mencionats i de nous, a tall centralitzat, i amb una privadesa en accés particular a aquesta planificació per part dels usuaris, des de llurs domicilis.

Així mateix, la impersonalitat intrínseca del sistema informàtic dóna un caire d'imparcialitat en la gestió dels
serveis, molt superior a la que pot aportar un gestor humà, eliminant doncs una possible font de conflictes veïnals.

És per tot això que s'escau de fer palesa aquesta necessitat i de proposar un projecte que l'ompli.

______________________________________________

2. ESTRUCTURACIÓ DEL PROJECTE

La creació d'un programari de gestió dels serveis comunitaris requereix d'una arquitectura de maquinari radial:

CAS 1: SERVIDOR LOCAL

1. Esquema

2. Característiques del Servidor

'Servidor local' - Manteniment --- presencial ó
(Intranet) --- remot

- Sistema operatiu basat en Linux

- Equip senzill amb doble disc (RAID mirall)

- Tarja de xarxa de 1.000 Mbps

- Sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI)

3. Característiques dels switchs i del router

- Encadenament de switchs - 1 per planta

- totes les plantes a un de superior

(sistema adaptable a possible esquema existent en Domòtica)

- Connexió ADSL amb IP fixa -> Router configurable i amb Tallafocs

(per opció de manteniment remot)

4. Requeriments dels terminals

Equips senzills - Aprofitables els implantats per la Domòtica

Pantalla tàctil opcional (aplicació pensada per fer-ne, si s'escau)

Sistema operatiu - MS Windows 98 o superior (fins a Windows 7)

5. Característiques de l'aplicació terminal

Interfície sobre Windows i aspecte aero/crystal

Disseny de botons per a pantalla tàctil i de teclat en pantalla

Planificació de serveis, espais, calendari, horari i usuaris

Identificació d'usuaris per a reserves i anul·lacions

Impressió opcional de justificant de reserva

Consulta de reserves

Un usuari per pis/habitatge (en cas de venda, traspàs d'usuari)

CAS 2: SERVIDOR REMOT

1. Esquema

2. Característiques del Servidor

Servidor propi d'indexCAT a Internet (No s'escau especificar-les)

3. Requeriments dels terminals

Equips senzills - Aprofitables els implantats per la Domòtica

Pantalla tàctil opcional (aplicació pensada per fer-ne, si s'escau)

Sistema operatiu - Qualsevol amb un Navegador d'Internet

5. Característiques de l'aplicació terminal

Interfície sobre Navegador (webserver)

Disseny de botons per a ratolí i teclat

Planificació de serveis, espais, calendari, horari i usuaris

Identificació d'usuaris per a reserves i anul·lacions

Impressió opcional de justificant de reserva

Consulta de reserves

Un usuari per pis/habitatge (en cas de venda, traspàs d'usuari)

______________________________________________

3. PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

Recopilació d'informació sobre els serveis, espais, calendari i horaris disponibles

Estructuració i planificació del procés d'ús de l'aplicació

Elecció del model d'implantació: CAS-1 o CAS-2

Elecció de la interfície de l'aplicació: TÀCTIL o NO-TÀCTIL

Programació dels mòduls necessaris segons l'edificació

Presentació de l'aplicació en format BETA per a la correcció i definició final per part dels promotors/constructors

CAS 1: SERVIDOR LOCAL

Implantació del Servidor

Implantació del Sistema Operatiu

Implantació de l'Aplicació

Alta ADSL (si s'escau)

Programació del Router (si s'escau)

Encadenament de switchs

Implantació de l'aplicació terminal als terminals de Domòtica

Implantació de cablejat per part de la promotora/constructora

Sense despesa de manteniment per a modificacions de l'aplicació: cost per intervenció puntual en les modificacions (manteniment de maquinari no necessari -només avaries-)

CAS 2: SERVIDOR REMOT

Configuració de l'accés per Navegador als terminals de Domòtica

Accés disponible per als usuaris de llocs externs a llurs domicilis (feina...)

Manteniment exclusiu per a modificacions de l'aplicació (no procedeix per a maquinari)

1. Valoració general per a l'elecció del model

CAS 1: SERVIDOR LOCAL

No cal tenir ADSL per part de la comunitat de veïns

Interfície del programari client més agradable i de major qualitat estètica

Aprofitament de la tecnologia tàctil, si s'escau

Sistema de privacitat amb més garanties de seguretat

CAS 2: SERVIDOR REMOT

Accés des de qualsevol ordinador del món amb Internet

Evita espai comunitari reservat al Servidor

S'elimina possibilitat d'avaries físiques en el Servidor

Accions tècniques d'assistència més ràpida

Evita cablejat de xarxa

______________________________________________

Programari 'IMMOVIæ'

2010-07-11T20:48:00.003+02:00

PROGRAMARI DE GESTIÓ I VIABILITAT IMMOBILIÀRIA DE PROJECTæ

1.- OBJECTIUS

Els objectius d’aquest programari informàtic han de ser:

a)   esdevenir una guia pràctica de tots els passos, elements, procediments, etc. que intervenen en un procés immobiliari.
b)   oferir tots els paràmetres a considerar per decidir quin tipus de producte és el més adequat.
c)   oferir un sistema d’anàlisi de la viabilitat d’un projecte des del punt de vista econòmic.
d)   oferir un mètode de seguiment tant del planning previst en el punt a) com dels objectius definits al punt c)

2.- ESTRUCTURACIÓ

Podem especificar dos blocs de programació diferenciats:

a)   Mòdul I – Gestió d'obra: Protocol i guia per al desenvolupament, redreçament i seguiment del projecte immobiliari (Annex 1: Planning General)
b)   Mòdul II - Control Financer: Viabilitat econòmica del projecte immobiliari (Annex 2: Exemple de Viabilitat)

2.- CONTINGUT

El programari ha de permetre sistematitzar tots els passos, treballs i processos que intervenen en una promoció immobiliària realitzada segons el sistema Projectae, o sigui, des del moment inicial (captació de sòl o constitució d’un nucli inicial de promoció) fins al servei d’atenció posterior al lliurament dels edificis:

a)   Per complir aquesta funció el programari s’ha d’estructurar com un mapa de processos, amb una explicació molt clara de cada activitat, dels punts de decisió o control, dels connectors, i clarificant molt els subprocessos que es produeixen. Un dels subprocessos ha de ser el que permeti decidir quin és el tipus de producte més adequat per a cada solar o cada nucli inicial de promoció. L’objectiu d’aquest subprocés serà definir el programa de necessitats i usos de cada edifici que permeti a l’arquitecte elaborar el projecte de forma ajustada a les característiques de cada col·lectiu (o a vegades a la zona...)

b)   El segon gran bloc del programari ha de ser l’estudi de la viabilitat econòmica del projecte prèviament definit. Aquest estudi econòmic ha de convertir-se en l’objectiu econòmic a assolir, de manera que el cost final de la promoció no el sobrepassi en cap cas. Finalment, en aquest bloc de viabilitat econòmica, l'objectiu és que el programari permeti la comparació constant entre el que s’ha previst i el que s’està realitzant, en tots els aspectes.

3.- DISTRIBUCIÓ

S’ha de plantejar com un programari privatiu -desenvolupat en llengua catalana- obert en la seva definició, en continu procés de millora i adaptació, ja que és impossible començar tenint-ho tot perfectament definit i perquè tot el que influeix en el sector canvia contínuament. Les correccions i ampliacions s'aniran anunciant amb la denominació específica de les versions de programari informàtic (v 1.1, v.2.4, verbigratia).

En una primera etapa, el programari -en els Mòduls I i II- s’ha de plantejar com d’ús intern exclusivament per als serveis centrals de la secció de GIP (Gestió Integral de Projectes).

Posteriorment, el Mòdul I del programari s’oferirà comercialment als NLGP (Nuclis Locals de Gestió de Projectes) o als Agents Impulsors.

Finalment, els Mòduls I i II del programari seran un producte ofert comercialment al mercat, amb el suport i manteniment del programari com a un servei més ofert per Projectae i essent indexCAT el soci tecnològic.

29/3/2010